Sábado, 11 de Abril de 2026

Recinto / Lugar

Teatre Principal Inca

Dirección

Carrer del Teatre, 10

Población

Inca

Descripción

Retorn al teatre d’Alterio al servei dels precipicis de Pinter

La institució sueca que atorgà el Premi Nobel de Literatura a Harold Pinter destacava la seva capacitat per “descobrir en les seves obres el precipici que s’amaga darrere les nostres converses quotidianes i les forces que ens oprimeixen rere les portes tancades de les nostres habitacions”. En el seu discurs d’acceptació, el mateix Pinter afirmava que no hi ha grans distincions entre allò que és real i allò que no ho és, entre el que és veritat i el que és fals: una cosa pot ser, alhora, ambdues.

Viejos tiempos és una clara mostra d’aquestes afirmacions. Escrita el 1971, l’obra ens situa en una casa amb vistes a un paisatge que combina aïllament, mar i foscor. Allà té lloc el retrobament entre Kate i Anne, dues dones avui madures que vint anys enrere compartien pis a Londres mentre treballaven, visitaven exposicions i sortien de festa. Ara, Kate viu retirada al camp amb el seu marit, mentre Anne la visita des de Sicília.

El muntatge està protagonitzat pel sempre magnètic Ernesto Alterio, una de les figures més sòlides i reconegudes de l’escena i l’audiovisual contemporanis. Ha desenvolupat una trajectòria destacada en cinema (Los lobos de Washington, Perfectos desconocidos), televisió (Narcos: México) i també en teatre, on ha protagonitzat muntatges com Èdip Rei o Shock (El Cóndor y el Puma). Una carrera marcada per la intensitat interpretativa, la precisió i una presència escènica d’enorme força.

Pablo Remón, dramaturg i director, responsable de l’adaptació diu: 

Viejos tiempos suposa, dins la trajectòria torrencial de Harold Pinter, una mena de canvi de rosca, un nou començament o una reinvenció després de les seves obres dels anys seixanta. A l’inici de la nova dècada, Pinter s’inventa amb aquesta peça —partint dels seus experiments previs en obres més breus, Landscape i Silence— una nova manera d’escriure, que recorrerà durant alguns anys més: una escriptura misteriosa i poètica, allunyada del realisme, on el que és veritable i el que és fals, la memòria i la invenció, i el record i el somni es confonen.

Viejos tiempos m’ha acompanyat des de la primera vegada que la vaig llegir, fa molts anys, i em sent molt honorat d’endinsar-me en aquest món carregat de melangia i secrets. Pinter és la raó per la qual escric teatre; traduir-lo és la meva modesta manera de donar-li les gràcies.”